PLUJA


L’aigua se li escola entre les mans  tancades en forma de bol, com si volgués omplir-les.
Mira amunt obrint la boca, treu la llengua,  tanca els ulls, aigua fresca damunt la pell.
La  caputxa fa estona que li ha caigut,el cabell xop li regalima,
s’eixuga la cara amb la màniga molla,riu, li agrada la pluja, 
sent que el criden, però no es vol moure,
continua saltant d’un toll a un altre, 
aixecant l’aigua al seu voltant,
xutant la pilota que fa un solc al bassal.
Veu la llum d’un cotxe , li agrada com es transforma la llum amb la pluja,
el tornen a cridar però no hi vol anar, vol córrer i saltar.
Torna a xutar la pilota, aquesta vegada  lluny, surt corrent al darrera, 
plou més, ja no el criden, ja no veu la llum del cotxe, només aigua que fa bombolles.
Ara qui crida és ell, fent la volta sobre si mateix, no veu res més que aigua i grisor.
Plora, però les llàgrimes es confonen i la seva veu no se sent  amb tanta remor.
Té fred, camina cap enlloc, nota que l’engrapen, l’abracen i li fan un petó.
Plora i riu i plora.
Advertisements

8 thoughts on “PLUJA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s