LLÀGRIMES

(fotografia de Mireia Casanovas)

 
Havia previst la possibilitat després de compartir taula amb una persona molt refredada, i ho havia confirmat tres dies enrere quan el mal els ossos es convertí en un lleuger mal de coll que va acabar explotant del tot aquell dia.
 
El cap li pesava molt, notava una concentració d’alguna cosa damunt dels ulls inflats i molls, el nas rajant sense treva, sense poder aspirar, només expulsant el producte del constipat.
 
Els ulls no paraven de plorar, la picor començava ben bé al mig del front  i baixava per les fosses nassals fins sortir en forma d’esternut i de llàgrimes buides i malaguanyades, una darrera l’altra, tant ràpid com el temps necessari per canviar de mocador de paper.
 
Aquella havia sigut una setmana estranya, d’angoixes, de dubtes que finalment s’havien esvaït, de finestres que s’havien obert permetent que hi entrés aire i era possible, només possible, que tot aquell rebombori intern hagués deixat una miqueta obert un calaixet que tenia tancat de feia molts anys.
 
El va conèixer una nit de finals de primavera, una festa de molts amics en una casa al camp, d’aquelles en les que ningú dorm. Van començar a ballar al principi de la nit just després de sopar, van continuar ballant durant tota la nit, ballant i parlant, parlant i ballant, van connectar com connecta poca gent durant la vida, tenien un imant, que els portava a buscar-se cada vegada que es separaven per estar amb els altres.
 
Es feu de dia, i ella com una ventafocs qualsevol se n’havia d’anar per compromisos previs que per sentit de la responsabilitat no volia evitar, s’acomiada explicant-li que li sabia molt de greu, molt.
 
Ell li agafà la cara amb les dues mans i li digué a cau d’orella “no facis mai res que no et vingui de gust”
 
Ella marxà amb el cor encongit, marxar no li venia gens de gust.
 
La notícia li arribà tres dies després, no veié el forat, no va poder evitar que la vespa hi caigués, no va poder evitar fer-se mal,  no va poder evitar que mai més es tornessin a veure, no va poder evitar que pràcticament ningú entengués la seva tristesa,  no va poder evitar que a ella li quedés el pap ple de coses que li hauria volgut dir, no va poder evitar que ella en un moment de debilitat tanqués el calaixet del record, no va poder evitar que molts anys després una petita sacsejada tornés a obrir el calaixet i donés sentit a les llàgrimes d’un constipat, no va poder evitar que a ella li fos impossible explicar-li que durant la resta de la seva vida va intentar no fer res que no li vingués de gust. Res. 

 

Advertisements

6 thoughts on “LLÀGRIMES

  1. coll. calaix, constipat, tancat, connectar, compromis, cau d'orella, encogit, continuar, caiguda…caram quanta k (ola k ase) (ole qué arte!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s