VIATGE EN TREN

(Imatge trobada per la xarxa)
Avui m’he agafat un dia lliure, de fet al matí tinc una reunió de feina però es preveu distesa i amable.  Hi aniré amb tren,   quan puc vaig amb tren, normalment això no passa i em veig amb l’obligació d’agafar el cotxe. M’agrada el tren, m’inspira la pluralitat de sers que hi viatgem, cada ú amb les seves dèries, pors i alegries.

Esperant el tren una noia genera una petita confusió, espantada per no agafar el tren correcte comença a fer saber a tothom que s’ha equivocat d’andana, nerviosa va persona per persona comunicant la seva confusió, la gent es mira aixecant les espatlles i movent el cap i fins i tot algú es queixa de com s’esforcen, referint-se als del tren,  en complicar-nos la vida, però tots, segurament tips d’inseguretats i pors alienes, decideixen esperar pacientment a l’andana ignorant a la jove que ja està pujant les escales amb presses no fos cas que el tren de l’altra andana marxés sense ella. Al cap de pocs minuts torna amb la cua entre cames, va cap allà però més tard, estem per tant a l’andana correcta. Gent jove pa tou, sento que algú diu fluixet.

Pujo al tren, m’agrada anar a la finestra si pot ser en el sentit de la marxa millor,  però sempre al costat de la finestra. Trobo un lloc davant d’un senyor, m’hi assec i m’ensenya un gosset petit, com donant-me a entendre que no segui allà si no m’agraden els gossos,  els gossos m’agraden. Al costat se m’asseu una noia amb un cafè acabat de fer.

La noia deixa el  got entremig de les nostres cuixes, el tren arrenca, agafa el cafè, n’obre la tapa, el torna a deixar entre les dues per obrir el sobre del sucre, el torna a  agafar i hi posa el sucre, el remena, crema i s’ha d’esperar, mentre espera toca el gosset, la mà esquerra amb la que subjecta el got, s’acosta perillosament cap a mi, la mou involuntàriament, el senyor del gos i jo ens mirem fent un ai, no arriba a caure. Se’l beu.

El gos porta un jersei de punt de color marró, amb un cor fúcsia a l’esquena, és un mascle, de color de gos com fuig i peludet, és simpàtic però no li agrada anar amb tren, l’amo li ha posat un diari perquè s’hi  estiri a sobre, al seient del seu costat, però ell no pot està quiet, és un gos que està nerviós, no pot llegir un llibre, ni escoltar música, ni parlar pel mòbil.

La noia del costat parla per telèfon, explica que es va mullar amb la pluja del dijous i a conseqüència de la mullena té mal de coll i li fan mal tots els ossos, avui no treballarà, aprofita el dia per anar a canviar unes faldilles que ni li queden bé, tot i que li van agradar molt.

El gos decideix interessar-se per la meva lectura i posa morro i cara damunt del llibre, mirant-me amb curiositat, li toco el cap i la papada, li agrada i es tranquil·litza una estona, l’amo el puja a coll i li fa moixaines.

La noia del costat també li fa una carícia al gos, i torna a parlar per telèfon per explicar que es troba malament perquè dijous es va mullar amb la pluja.

El senyor està neguitós, m’explica que al gos no li agrada viatjar, el tren el fa posar nerviós, anar en cotxe és molt pitjor, però ell té la parella lluny i cada dissabte puja a veure-la, amb el gos.

La meva companya, fa la tercera trucada explicant el seu estat de salut, ara però obvia el tema de la faldilla, torna a conversar amb el gos.

El gos torna a mirar-me i rondina, com si em demanés que li fes cas, li faig cas. El seu amo em diu que això és exactament el què vol, que li facin cas, com tothom afegeixo jo, tots volem que ens facin cas i que ens tranquil·litzin quan no controlem una situació.

L’amo del gos truca a la seva estimada, l’avisa que està a punt d’arribar que ja es pot aixecar del llit, quin detall penso jo, no la despertarà quan arribi, això ja ho ha fet, i se la trobarà a punt per rebre’ls a ell i al gos, ara no sé si això  és un detall o no.

La noia continua la seva ronda de trucades explicant les seves malalties,a mi ja em comença a picar el coll i a fer-me mal els ossos.

El gosset sembla que olori que ja arriba, el neguit s’ha fet més evident, fins i tot ha saltat a terra, l’home prest l’agafa corrent no fos cas que algú el denunciï i la propera vegada l’hagi de portar amb transportí, pobret, decideix preme’l fort contra el seu cos, el gos belluga encara més nerviós.

El tren s’atura per vuitena vegada des de que hem sortit, gos i amo baixen sense acomiadar-se, quin decepció amb la paciència i simpatia que hi he posat, com a mínim em mereixia una llepadeta del gos i un somriure de l’amo.

Quan m’apropo al meu destí m’aixeco sóc incapaç d’escoltar una altra vegada que el dijous es va mullar amb la pluja  i tot el què va suposar, faldilla inclosa. M’agrada el tren, m’inspira la pluralitat de sers que hi viatgem, cada ú amb les seves dèries, pors i alegries.
Advertisements

5 thoughts on “VIATGE EN TREN

  1. Els viatges amb tren acostumen a ser font d'anècdotes; a més, l'ús massiu dels telèfons mòbils a tot arreu et fa ser testimoni involuntari d'històries de tota mena.Has descrit molt bé la relació de complicitat que s'estableix entre els veïns de seient i que s'esvaeix totalment quan s'arriba al destí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s