L’ESTÀTUA



Va arribar a la seva vida, així com si res, donant per fet que en formava part i l’altre ho acceptà sense festes ni alegries, i així anaren construint les seves pròpies vides, una recolzant a l’altra i viceversa i passaren els anys.

La construcció en conjunt era preciosa, decorada permanentment amb un embolcall  de vegetació florida que continuava creixent i sobretot eixamplant-se.

Un bon dia, una de les vides caigué, caigué molt malalta i no se’n sortí. La vida a qui recolzava i amb qui es recolzava no se’n sabia avenir, se l’hi fracturaren part dels fonaments,  va quedar esquerdada, tot i que havia de fer el cap i el cor fort per continuar vivint, per dintre estava totalment menjada pels tèrmits de l’enyorança, la soledat i la por, i pel pensament que ella havia arribat a la seva vida com si res, sense haver fet res per merèixer-la, sense haver fet res per guanyar-se-la.

Per compensar la seva absència començà  a construir una estàtua,  una estàtua on poder-s’hi recolzar quan li calia, una estàtua a qui parlar quan necessitava desfogar-se, una estàtua on donar cops de puny quan no entenia perquè la malaltia se l’havia menjat. Una estàtua d’or i d’argent, de fil i cotó, de poma i canyella, una estàtua imaginària que duia sempre al damunt ben amagada.

Una estàtua que un bon dia li demanà que la deixés tranquil·la dins d’un llibre, un llibre bonic, que no la maregés més amunt i avall, que es busqués una nova vida amb qui recolzar-se mútuament, amb qui desfogar-se , amb qui compartir…i  quan tingués un moment d’enyorança irreversible,  obrís el llibre, l’olorés  i la recordés tal i com era, però mai  com una estàtua.
Advertisements

4 thoughts on “L’ESTÀTUA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s