GOS VELL II

(foto de Maria Jaén Tomàs)


Un cavaller (rosso), em va dir això del meu gos vell

“Els teus ulls per als instants macus segueixen nets i clars, colpidors… Els darrers dos versos, però, no els tinc molt clars jo: són guapos, tenen bon so, però…”


I jo que sóc de les que no em rendeixo, ho he tornat a provar a veure si ara li agrada una mica més:



Un gos vell se m’ha apropat,
refregant-se entre les meves cames
buscant l’escalfor d’unes mans
acaronant-li l’espinada,
com si necessites expressar a algú
que de jove era impetuós i 
sobre la neu s’abraonava.

Ara en canvi, 
se la mira amb enyorança
la neu, la gent, les mans…   amb recança.

Assegut als meus peus m’ha mirat, 
sóc jo, has tornat?
L’amanyago, és un bon gos,
i amb una carícia li dic que no sóc la que esperava,
ell, confós, abaixa la mirada
esperant silenciós una altra arribada. 
Advertisements

2 thoughts on “GOS VELL II

  1. Ara que ja entenc la darrera estrofa,els darrers versos de l'altre podrian serL'amanyago, és un bon gos, confós, però un gos amb esperança.I a les hores, m'agradarien els dos poemes(el gos ja m'havia agradat, però deixar-lo en "gos i punt" em semblava poca cosa…)Per cert, l'autora de la foto és una artista a tenir en consideració, haurem de seguir-la a les seves exposicions…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s