EL PETIT PRÍNCEP


A vegades et fan regals que ja intueixes que són màgics, aquest de fet ja ho sabia, havia llegit el llibre de nena, n’havia admirat les il.lustracions, havia fullejat l’exemplar que després em van regalar, el d’Edicions Salamandra  amb pop-ups, sabia que era un regal màgic.


D’entrada el vaig deixar a l’estanteria dels llibres bonics, dels que tenen il·lustracions  i històries boniques, vaig pensar que ja el llegiria a les vacanes d’estiu, però van passar aquestes i res, va passar la tardor i res de res, fins que un vespre després de sopar vaig dir als meus dos petits, voleu que us expliqui un conte màgic, la meva filla ja no tant petita em va mirar amb ulls incrèduls, com dient-me “un conte màgic, i què més”, el meu fill petit que tampoc ho és tant, em va mirar amb cara de sorpresa (afortunadament, la màgia encara forma part de la seva vida), i així vam anar cap al seu llit a explicar-lo i a escoltar-lo.


Vam arribar a l’acord de llegir cinc capítols cada nit, tocant i comentant els seus corresponents dibuixos, i crec que mai havia aconseguit cridar l’atenció als dos a l’hora durant tantes nits…



El petit, de tant en tant em deia, “no he entès res del què has llegit” i quin plaer haver de transformar les paraules de Saint- Exupéry per adaptar-les a la seva edat intentant no tocar ni un pèl a la idea que volia transmetre…



Estic convençuda que llegint-lo han après tant com jo, només calia escoltar-los les rialles davant l’opinió del petit príncep respecte els adults, i la cara de sorpresa i posterior assentiment davant de les diferents reaccions després de visitar cada planeta, després d’entendre la relació amb la seva rosa, amb l’aviador i amb tot el que l’envoltava, la seva ingenuïtat i la capacitat de fer-se preguntes i de no prejutjar les coses amb la mirada dels altres.



Vaja, que només em falta afegir un agraïment molt  gran, enorme,  per la SUSANA!!!





Us deixo l’enllaç al bloc dels orfes del sr. Boix, on la Sícoris hi va fer una entrada excel·lent (com totes les que fa)


Anuncis

4 thoughts on “EL PETIT PRÍNCEP

  1. Gràcies, Anna. Estava tan embadalida llegint, que aquest final no me l'esperava. :-OHe gaudit molt amb la teva narració i, sobretot, imaginant-me la cara dels teus nens mentre descobrien les aventures del petit príncep. Segur que, per anys que passin, no les oblidaran mai.

  2. Moltes gràcies a tu Sícoris, pel comentari i per la resta!! Espero que tinguis raó!!! i quan d'aquí uns anys se'l rellegeixin se'n recordin d'aquests moments!!

  3. Lo malo de que le recuerden a uno lo que se siente haciendo magia con los niños es que se hace un agujero muy grande aquí en el pecho, un palmo por debajo de la barbilla.Lo bueno es que ese vacío se llena enseguida con la envidia que me has dado. Y todos contentos.Y no lo dudes. Todas las personas que conozco que han leído el Principito recuerdan cuándo y como lo hicieron la primera vez.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s