L’AMBIENTADOR

 
 
 
 
Casa seva feia olor de ranci, de vellde fet era el conjunt de la seva vida la que feia aquell tuf.
Al cafè del barri i a la perruqueria havia sentit parlar dels ambientadors i envejava l’entusiasme de les seves usuàries, dusuari no en coneixia cap.
Sen va informar i li va comentar al seu marit la intenció dadquirir-ne un, el marit assentí amb el cap i amb això ja en va tenir prou, val a dir que li va explicar en el transcurs dun partit de futbol daquells que acaben amb copa.
Lendemà ja tenia la compra feta,  la freqüència dentrada en funcionament era modulable, podia ser cada 24, 48 o 72 hores o un cop per setmana. Per tal de no gastar massa va decidir un cop per setmana i si feia falta ja nincrementaria la freqüència, de menys a més sempre és possible li havien dit.
Lhavia programat per dissabte, un dels dies més avorrits per ella, el matí al mercat, fer el dinar, escoltar els roncs del seu home al sofà mentre feia la migdiada i esperar-lo amb els braços oberts mentre anava a veure el futbol o la petanca o el que fos per no estar a casa, i ella mentrestant mirant un parell de pel·lícules dolentes a la tele i sargint mitjons.
Loloreta de cafè acabat de fer la va despertar, i de xocolata desfeta i de pa de pessic…es posà la bata bona, la que tenia guardada per si mai lhavien dingressar a lhospital durgència, i va anar ràpid cap a la cuina, i allà el tenia, en plena acció.
El marit lengrapà per un braç i la tragué al passadís Es pot saber qui és aquest? li digué de males maneres, molt pitjors de les habituals Lambientador, recordes que ten vaig parlar? feu cara de pòquer i grunyí  assentint és inofensiu, suposo?- afegí evidentment- respongués ella, tot i que això no ho havia preguntat, després miraria les instruccions.
Lambientador li omplí la banyera amb aigua i olis essencials, li feu una frega a les cervicals mentre una mascareta  hipernutritiva al cabell feia el seu efecte. Li escollí la roba i les sabates i se lendugué a passejar, res de mercat, a les boutiques del centre, li feu provar de tot i li feu comprar encara més.
Dinaren a casa, un rissotto de ceps i gorgonzola i un lluç al forn, tot ho feu lAmbi.
No li deixà temps de prendres el cafè que ja la tornava a fer vestir, ara amb roba nova molt més atrevida, i anaren al Bingo, quin fart de riure entre aniset i aniset.
El sopar el feren fora de casa, en una taverna així una mica informal però a ella li anava bé tot i per acabar-ho dadobar a ballar una bona estona, què en feia danys que no ho feia, quin tip de remenar la cintura, li faria mal tot durant uns quants dies però bé valia la pena.
Anaren cap a casa esgotats, de fet esgotada ella, ell no parava de moures al seu costat, explicant-li acudits i escenes de pel·lícules romàntiques, que la portaven de la rialla a labstracció amb cara de pàmfila quan es veia com una de les protagonistes de les escenes que li narrava.
Va caure al llit estesa, el marit feia estona que pesava figues, lAmbi sen va anar al seu racó  i quedà desconnectat fins el dissabte següent.
El diumenge fou un dia de repòs, no podia ni moure el cap sense que la casa es bellugués al seu voltant, les cames li feien tan de mal que no gosava ni sortir a buscar el diari ni el braç de gitano, el marit pietós decidí anar-hi ell mateix, aprofitant que havia de sortir a fer el vermut amb el amics.
Al tercer dissabte augmentà la freqüència a dos dies per setmana, al cap d’un mes la seva entrada en funcionament ja era diària, la seva vida havia fet un gir de 180 graus, era una persona activa, dinàmica, divertida, anava arreglada i tot plegat sense haver pres gairebé cap decisió més enllà de la d’haver comprat l’Ambi.
Als sis mesos, ja havien viatjat diverses vegades a capitals europees, illes mediterrànies…de fet ja s’havia polit la meitat de l’herència que els seus pares li havien deixat, però no semblava que aquest tema l’amoïnés massa.
Mentre ella s’aficionava als gin-tònics i fins i tot ja  en sabia endevinar l’etiqueta en un tast a cegues, el seu marit confós i avorrit s’havia aficionat a begudes de molt menys glamur i finalment va decidir, de motu propio, refugiar-se en una de les cases   per a víctimes dels ambientadors, sobres les quals corria la brama que estaven subvencionades per l’inventor dels ambientadors que s’havia fet càrrec de l’abast que podia tenir el seu invent.
I així transcorregueren els mesos següents amb hiperactivitat, alegria, hotels, restaurants, boutiques, amics, avions….fins que l’herència deixar de donar de si….davant la limitació de la  despesa  van haver de reduir el frenesí d’activitats al que estava habituada, que  per tant es van tornar cada vegada més casolanes, televidents, en xandall, amb vi de garrafa, sense restaurants ni sortir del barri, amb badalls i migdiades llargues….
Ella es preocupà perquè una cosa és no tenir ni cinc i l’altre és haver-se convertit en allò què tenia assegut al sofài es decidí a telefonar al telèfon d’assistència
– Em pot donar el núm de referència, si li plau? El trobarà al clatell.
– 008976548-45[uyud]0023
– Vaja, encara ha tingut sort.
– Sort?
– Sí, la vida útil dels ambientadors de la sèrie [uyud] és de 13 mesos, 24 dies i 13 hores, i el seu té quasi 16 mesos, pot estar contenta.
– Però escolti’m ningú m’havia dit que tenia data de caducitat.
És que no en té, és una màquina i les màquines no caduquen, li pot canviar el motor i els circuits cerebrals i quedarà quasi com si fos nou, potser sense tanta empenta però gairebé, o per poc més pot comprar el darrer model que li asseguro que la deixarà satisfeta en tots els sentits, repeteixo, en tots.
– Ja, però no serà el mateix.
– No, aquí està la gràcia dona.
– No sé què dir-li, ja hi estava avesada a ell.
– No li puc dir res més, si vol li passo amb el servei dassessoria personalitzada  que lassessoraran sobre els diferents models, fins i tot pot venir a fer una sessió de speedchoice que li permetrà fer un encontre de 10 minuts amb cada model en una cabina de realitat virtual per tal que es faci una idea millor de com seria la seva vida amb el model escollit.
– Dacord, gràcies, deixi-mho rumiar.
-Pot trucar-nos en qualsevol moment, i no es retiri que li faran ara mateix una enquesta de satisfacció

Va penjar el telèfon, anar directament al sofà shi assegué amb lentitud com si estigués rumiant cada moviment del seu cos, es quedà asseguda a les fosques sense moures ni parlar, fins que va sentir una veueta interior que li deia:
–      Reina, has arribat al final de la teva vida útil.
Va quedar literalment garratibada
Anuncis

3 thoughts on “L’AMBIENTADOR

  1. Anna, he somrigut, amb el teu conte, però no sé ben bé si era una ganyota d'horror. La idea de l'ambientador-conhortador (per no dir "consolador", que fóra massa explícit i no del tot escaient), la trobo molt bona, i té un punt kafkià molt interessant. La crítica social-famiiar que hi ha darrere el teu text és ben esmolada, d'altra banda! Enhorabona!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s