CITA A CEGUES




Un dissabte  a les 6 de la tarda al cafè d’una coneguda llibreria de Barcelona.

Va arribar 10 minuts abans, sempre li passava igual, la por a fer tard la feia ser impuntual, millor abans que després es deia a ella mateixa, era conscient que amb la confiança perdia aquest esperit de puntualitat.

No havien concretat la taula, però sí un objecte que els identifiqués, no va gosar pujar abans d’hora al cafè, no fos cas que fos la primera i hagués d’escollir ella la taula o fos la segona i avancés la trobada de les 6, no encara no estava del tot preparada, va decidir mirar alguns llibres, aprofitar aniversaris que s’apropaven com excuses per comprar-ne algun, sempre necessitava alguna excusa, com si no fos mereixedora del perquè sí.

Pagà els llibre i enfilà escales amunt, nervis a la panxa, mai s’hagués plantejat que tindria una cita a cegues, aquell any havia sigut curiós, ple de situacions especials i aquella semblava que havia de ser la cirereta, la que tancava l’any.

Entrà resoluda, dissimulant la timidesa inherent, les taules de fora eren massa petites i perquè no dir-ho, massa indiscretes o sigui que les descartà sense mirar-ne els ocupants, passà la barra i continuà passadís endins entrà al  bell mig de la sala, mitja volta i moment especial, s’aixeca un orfe i la mira amb un somriure, ella li torna, cap dubte, petons i alegria, situació especial, i apa conversa endavant, de seguida s’incorpora un altre orfe a la taula, que estava fora …fumant, abraçada i petons i somriures, més moments especials, i com un degoteig s’incorporen una altra òrfena i una altra i un que passeja buscant i que resulta ser-ne un altre, i finalment arriba la lluna que no és òrfena perquè no vol, però per la resta és com si ho fos.

I així comencen a posar cara i veu als noms que coneixen, incorporant la gesticulació i els moviments de cadascú a la memòria, de manera que en futures comunicacions s’imaginaran que a l’altra banda hi ha qui hi ha i no simplement un mot, cosa que de fet segur que ja feien.

I la conversa avança entre cafès, canyes, aigües, infusions, tòniques amb escapades per part dels viciats, i anècdotes i preguntes i lectures, i sincerament no sembla una cita a cegues, fa tot l’efecte de ser una trobada d’amics, amics ho són  dels virtuals dels que ho són amb potència, vaja ho eren perquè ara s’han tornat de “debò” de carn i ossos.

La conversa malgrat el temps que transcorre es fa curta,  els hagués agradat fer-la més llarga, una llàstima la distància real, la virtual no existeix.

I per la màgia no cal patir.
Advertisements

4 thoughts on “CITA A CEGUES

  1. Màgia i també realisme. És la sensació que tinc després de llegir la descripció dels minuts previs (quins nervis!) i del moment de la trobada. T'ha quedat una crònica fantàstica!

  2. Ens haviem llegit molt, per a trobar-nos amb sorpreses,ens haviem escrit molt, per a perdre-nos entre línees,ens haviem esperat molt, per a no ficar-nos una miqueta dels nervis…Curt, és cert, curt, ai, senyor (boix) senyor!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s