L’HOME DE LES FLORS XX

(fotografia d’Odina Santacreu)

XX.- KARIM I DAMINI

Ha sortit ben d’hora de casa, per res del món voldria fer tard, tot i que el més habitual és haver-se d’esperar només faltaria que avui els vents fossin favorables i l’avió arribés abans del previst.


Ha agafat la rosa que ahir li va donar la noia del restaurant,  les va reconèixer de seguida, i és que té aquest do, veu el fons de les persones i de les flors, per això sempre procura escollir-les ell, a cada persona la flor que més se li ajusta.

Les millors o més complicades són les flors viatgeres les que no s’aturen mai, les que passen de mà en mà, són les millors perquè són elles les que trien amb qui van, són les més complicades perquè sempre impliquen canvis en les persones que les reben, i els canvis no agraden a tothom.


Li agrada tenir roses viatgeres, però només de tant en tant, el trasbalsen fins que no troben destinatari, fan enfurismar a la resta de roses, la majoria tranquil·les per naturalesa, es crispen i això fa que es merceixin abans.


Per això, ahir quan la va tenir a la mà va riure, primer perquè no s’ho esperava,  segon perquè va veure que la rosa havia  fet el seu fet i hagués dit que no només amb la noia que sempre dina sola i tercer perquè ell estava a punt per un dels canvis més importants de la seva vida.


Puntual s’espera a la barana d’arribades, sempre l’emociona veure com arriba la gent de viatge, els carros plens de maletes fent equilibris per no caure, la canalla petita damunt les maletes, els pares i mares que ploren al veure els fills que fa temps que no veuen, els que arriben amb infants acabat d’adoptar, les famílies que es retroben quan un dels dos ha aconseguit estabilitat econòmica, les parelles enamorades malgrat la distància, el que no espera que ningú l’esperi, els turistes alegres, els homes de negocis seriosos…


I mentre el seu pensament divaga surt ella, amb el seu sari rosa i groc, el bo, el de les festes, amb el carro carregat de maletes, ell salta la barana i hi va corrent, es toquen la cara i es  fonen en una abraçada.


 La rosa queda aixafada entre ambdós cossos, i els pètals voleien per l’aeroport.


_______________________________________

I fins aquí l’ensucrat home de les flors, que va començar el 23 de maig sense cap intenció de continuar i ha continuat prenent forma mentre avançava.

Anuncis

2 thoughts on “L’HOME DE LES FLORS XX

  1. Dolç, molt dolç, bonic, molt bonic,però curt, molt curt…Gràcies, Anna, seguir aquesta flor "en tiempos revueltos" ha estat una bona aventura!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s