L’HOME DE LES FLORS XVII

(foto d’Odina Santacreu)

XVII- MIQUEL 
Odio les reunions, odio la feina, odio els vespres sense les nenes, odio als meus veïns quan riuen, odio els meus ocells que canten quan jo vull plorar, odio els que em diuen que el temps ho esborra tot, odio els que em diuen amb un cop a l’esquena que el món és ple de dones que m’esperen amb els braços oberts, odio les reunions de feina en un dia com avui, no sé de què parlen, no sé perquè em parlen, no sé perquè em miren, no sé qui són, no em coneixen, no saben que estic trist, no saben que tinc un crit al coll que vol sortir i no pot, no saben que tinc les llàgrimes congelades, no saben que la tristesa em ve de lluny….haig de deixar de compadir-me, he de situar-me a la reunió, canviar de tema, sortir de la cova, del pou, de la pena….noto el pes al pit que m’oprimeix, sento el batec del cor….respiro…respiro…canvia de pensament, buida el cap…com si fos tan fàcil…pensa en aquella platja…no puc… pensa en aquella cançó… no puc… pensa en el llibre que estàs llegint…és trist… és sobre un home a qui la seva parella l’ha deixat, …vaja dues parelles que ha tingut…és trist… però enganxa, ella l’enganya, ella la primera però ell no ho sap fins que és morta, i tot allò d’aquells animalons… i del desfici pels ossos de la segona…és bo i trist, a mi no m’han deixat…tampoc he sigut jo, no, senzillament es va fondre.
M’excuso, ja no puc aguantar més i al aixecar-me ensopego amb la bossa de la noia del costat, quina mania de deixar les bosses als peus,  el tombo i cau tot per terra…em sap molt de greu…no passa res, és culpa meva hi duc massa coses i sempre obert…recullo una crema de cacau, un bolígraf lila, una llibreta amb un quadre d’en Klimt, i un llibre, el mateix llibre, l’agafo i miro per on va, just pel mateix punt que jo…li ho dic en veu baixa perquè la reunió ha continuat potser per no incomodar-nos més, em fa un somriure, vols anar a dinar després?…d’acord, em diu.
Surto de la sala amb el cor accelerat però no d’angoixa, les coincidències sempre me l’acceleren, tinc una  amiga que diu que no existeixen, no sé, en qualsevol cas els meus pensaments han canviat la ruta…a l’entrar al meu despatx oloro la rosa que ahir em van regalar l’Alícia i en Pep.
Anuncis

2 thoughts on “L’HOME DE LES FLORS XVII

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s