SÍMBOLS

  


No sóc massa de símbols, però reconec que formen part de la humanitat, amb ells ens identifiquem, poden fer-nos aflorar el sentiment de pertinença, l’ideològic, el religiós, poden generar-nos un esperit solidari però també ens han fet cometre atrocitats, ens poden fer més lliures o tot al contrari, ens poden fer sentir  acompanyats o éssers únics i excepcionals… i quan ens identifiquem amb un d’ells el sentim propi i el podem arribar a defensar fins a l’absurditat.

L’excés de símbols em molesta, perquè penso que porten a  una simplificació dels sentiments, dels pensaments…però encara em molesta més la seva banalització, el seu ús sense mesura ni lloc, perquè encara suposa més la dispersió del sentit original que va donar lloc a la necessitat del símbol.

D’un temps cap aquí, la simbologia sembla tenir tanta o més importància que en èpoques remotes, i el que sobretot porta a la seva banalització és el seu ús indiscriminat sobretot provocat pel “merchandising”.

Dimecres passat vaig anar a buscar els meus fills a l’escola i vaig veure amb sorpresa com un dels seus professors portava unes sabates esportives amb l’estelada, a l’estil de les tres bandes de la casa addidas, quatre barres de pell vermella cosides sobre un fons crema i un estel al mig, immediatament i no sé perquè vaig pensar que això de portar l’estelada als peus no pot ser massa positiu (tampoc he entès mai la gent que porta rucs al cotxe, per molt catalans que siguin), he d’afegir que tampoc m’agradarien amb qualsevol altra bandera.

Passejant vaig veure en una botiga de roba de la llar, uns llençols estelada, no vaig poder evitar pensar amb totes les coses que es poden fer dins d’uns llençols i sincerament….

Una hora després estava comprant en una botiga, i una senyora va preguntar si ja havien arribat els pessebres independentistes, vaig tenir una esgarrifança a l’imaginar-me l’estrella d’orient amb quatre barres darrera substituïnt la seva estela, o el nen Jesús cobert amb una manteta esteladeta, o el bou i la mula emetent, enlloc dels seus muuuus i aaaa(aspirat), un in-inde-indepència…..o Sant Josep amb una estelada a l’esquena i la Mare de Déu amb l’estelada al cap o fins i tot l’angelet aguantant-la amb les seves mans o ales… ai mareta, que diria un amic meu.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s