L’HOME DE LES FLORS XIV

XIV. BET I POL
Així  que la veu l’agafa per sota els braços, l’aixeca  i li fa fer dues voltes, la deixa a terra i es fonen en una abraçada llarga, intensa, plena de llàgrimes d’ell, tinc feina li diu, i ella de puntetes li agafa la cara amb les dues mans, l’abaixa i  l’encara amb la seva i el besen als llavis, quedant-se així una estona.
S’eixuguen la cara molla, riuen i somriuen, i ella li demana tots el detalls.
L’han contractat a la floristeria de la rambla “La  vie en rose”, finalment  haurà tret profit dels cursos fets. L’Alícia i la resta de socis semblen bones persones i li ofereixen un sou digne, tot i que l’han advertit de la duresa de la feina, però això no l’espanta.
Ho hem de celebrar es diuen, però ara encara no,  demà li faran un avançament perquè no sap com l’Alícia està al corrent de la seva situació, s’arriben a plantejar si l’Alícia no és un àngel, però sembla que no que és de carn i ossos, fins i tot té fills. Fills, com els agradaria de tenir-ne, fins fa unes hores era un tema tabú, ara fins i tot s’atreveixen a pensar-hi, això sí cap dels dos ho verbalitzarà.
Es tornen a abraçar i s’estiren al llit mirant al sostre, sense parlar, cada ú pensant en la tranquil·litat que sembla que se’ls hi acosta, i ella recorda la rosa que li ha donat la Magda i s’alça del llit tornant amb la rosa damunt d’una safata al costat de dues tasses de llet amb xocolata…
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s