MARIA LLUÏSA

De petita, ja se’n van encarregar prou de fer-li saber que mai seria com les seves parentes, amb aquell bé de déu de flors grans i ufanoses, no, les seves serien sempre petites i discretes.
I ella, amb aquella resignació del que l’hi ha tocat un mal paper a l’obra de teatre, va anar creixent i creixent, sense exigències ni grans alegries.
Ningú la va advertir que al més mínim contacte desprenia un aroma que enamorava i prometia móns exòtics.
Ningú la va advertir que cada dia l’hi agafarien unes quantes fulles, en farien una infusió, se la beurien i els amorosiria la vida, amb aquell punt cítric que els compensaria l’excés de dolçor.
L’hi seria difícil entendre que a la filla de la casa l’anomenessin Lluïsa.
Encara l’hi seria més desconcertant veure com a la petita Lluïsa li encantava tocar-la i olorar-se les mans. I si refregaria cada dia abans d’anar a escola, i s’aniria fent gran, infusió darrera infusió.
Quan començava a acceptar el feliç transcurs de la seva vida van deixar d’acaronar-la, van deixar de pessigar-li fulles i tallar-li branques i va anar creixent desordenadament, aprofitant el vent i la pluja per deixar-se sentir.
Tot i així el balanç era positiu, havia sigut capaç de créixer, agradar, aromatitzar i donar benestar. Ara la manca de reg l’ofegava i l’empetitia a l’espera de què les arrels abandonessin la seva responsabilitat de manera definitiva.
I just quan això començava a passar, les parets de darrere seu van caure sobre d’ella, el gran terrabastall obligà als de fora a entrar i observar. Unes mans acaronaren les branques que havien escapat de la catàstrofe i amb cura intentaren arrancar-li les arrels, li feien mal, molt mal i provablement hagués preferit quedar-se on era, però el poder de decidir el seu propi destí sempre l’hi havia sigut aliè, i abnegada com era tancà els ulls desitjant un final ràpid.
La frescor de l’aigua la feu reviscolar, no sabia on era, sentia olor de terra fresca i humida, no reconeixia el lloc ni les companyes. Una mà la va remoure, la mà sí la va reconèixer i llàgrimes d’olor sortiren de les poques fulles salvades.
Advertisements

9 thoughts on “MARIA LLUÏSA

  1. caldrà preguntar-li a Luisa si pot trasplantar altres víctimes de terrabastalls, després de donar-li les gràcies, això no cal dir-ho!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s