INCOMUNICACIÓ

          
Fa temps que no ens escrivim, sí ja ho sé era consensuat, els dos sabíem què passaria si continuàvem fent-ho, vaja el què em passaria a mi. En qualsevol cas tu vas estar-hi d’acord, sempre tant respectuós o ben mirat potser tampoc et resultava tant complicat, a mi sí. I ara, avesada ja a la teva absència, de tant en tant, m’agafa un enyor sobtat, urgent, que m’empeny a agafar el paper i la ploma, a sucar-la a la tinta  i a escriure qualsevol lletra, qualsevol caràcter inintel·ligible que et pugui indicar que estic pensant en tu, desitjant alhora que em retornis qualsevol bocí de paper amb una petita senyal que em digui que tu també has pensat amb mi. Complicat perquè jo no faré mai el pas d’enviar-te una altra carta, i tampoc tinc clar que tu fessis el camí de pujada per enviar la teva.
Sí, ja ho sé vam quedar que no ens trucaríem mai més, però no puc evitar seure al costat del telèfon,  posar el dit al forat de la rodeta al número 5, i girar poc a poc amb aquell sorollet somort, després al 4 i girar després al 8 i girar, i així fins el darrer, aquest no el marco, m’agafo fort a l’auricular, i transcorreguts uns segons el penjo i amb aire abatut torno a llegir, esperant i desitjant que tu estiguis fent exactament el mateix i que flaquegis un sol moment i em truquis encara que no obris la boca, encara que només et senti respirar cansat de la pujada, ja en tindria prou. Sé que no ho faràs,  segurament jo tampoc.
Premo el mòbil fort amb la mà, ja sé que vam pactar que no ens enviaríem més missatges però no puc evitar estar-ne pendent constantment, llegint i rellegint el darrer que em vas enviar, esperant una senyal que m’indiqui que estàs a l’altra banda pensant amb mi, no cal que em diguis res, un asterisc, una ratlleta, una lletra…et necessito amb urgència, ara. Sé que ets fidel a la teva paraula i a la meva sol·licitud, per tant sé segur que mai m’enviaràs res més, i ara veig clarament de quina manera he errat, deixant els sentiments sota control, per tant agosarada de mi, t’envio jo mateixa un asterisc i  una ratlleta, però confusa observo com aquesta vegada tampoc has fet el camí de pujada per poder-los veure.
Anuncis

7 thoughts on “INCOMUNICACIÓ

  1. Tan real com la vida mateixa… a vegades hi ha solucions dràstiques que es fan indispensables… m'apunto aquesta teva, que potser em faci falta!

  2. Un silenci que encobreix paraules -tant si el primer és consensuat com si les segones amaguen retrets- sempre és tristíssim. I la tecnologia, que sembla que facilita la vida, potser encara ho complica tot encara més.

  3. Cómo molan la splumas para escribir, que tacto tenían los teléfonos de baquelita negra (en casa tengo uno de los modernos, con botones en lugar de rueda del 1 al 6) y qué rollo depender de coberturas, wifis y demás (aunque que cerca están los pueblos y los amigos y qué fácil es discutir ahora…Hablar, escribir, emoticonear… tal vez soñar!

  4. Que díficil que és prendre decisions a contracor, tot i saber que és l'única manera d'avançar, de no anclar-nos a un passat que, encara que no ens agradi, ja només és això, passat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s