ESMORZAR A L’HERBA – RELATS CONJUNTS

Esmorzar a l’herba. Claude Monet 1866


Mira-te’ls, ja hi tornen, semblen beneits, i cada dia la mateixa comèdia, estovalles a terra, l’ampolla de vi, la quiche amb aquella olor de mantega i formatge, el pollastre rostit que encara fumeja, el pudent gruyère, sort que el tenen ben tapat, els ous farcits, les pomes al forn… Mademoiselle Frappant  asseguda a terra agafant el plat, les hores que porta així pobreta, i el desgraciat del darrera alçant un paraigües groc, com si hagués de ploure, Mademoiselle Limoges col·locant-se el capell i  Monsieur Canard mirant a l’infinit…

El primer dia vam fer festa grossa, vaig fer cridar a tota la companyia i en poca estona i molta sincronia vam fer un buidatge de pel·lícula, i abans que s’alcessin i comencessin a xisclar ja teníem els magatzem plens per tot l’hivern.

Això  sí vam tenir moltes pèrdues, la dona asseguda a terra, Mademoiselle Frappant  va començar a alçar la veu, “ja no puc més”, “Claude això és una presa de pèl”, “estic plena d’animalons de tota mena”, “això és fastigós, m’hauries d’haver avisat”, “i a més a més m’estic morint de gana”… Monsieur Canard que estava mig endormiscat es va aixecar de cop en sentir els crits de Mademoiselle Frappant  , tirant el vi per terra i tacant el vestit de Madame Georgette que en conseqüència també començà a cridar perquè es veu que el vestit estava fet amb una tela que li havien portat expressament des del Japó, que no era només pel preu, sinó per la dificultat de tornar a tenir una cosa tan exclusiva.

Monsieur Canard,  de tant doblegar-se demanant disculpes, va caure enrere donant un cop a Mademoiselle Limoges, que com que tenia les mans al cap va perdre l’equilibri i va caure sobre Monsieur Tempête que per tal de protegir el bon nom de la senyora va apartar-se de manera que Mademoiselle Limoges caigué de nas a terra i i es trencà en mil bocins.

Amb tot l’enrenou, Monsieur Tempête va agraciar a Mademoiselle Frappant  amb un cop de paraigües que la va deixar estesa a terra, moment en el qual nosaltres, les que quedàvem vives, vam aprofitar per fugir cap al cau, amb el temps suficient per poder comprovar que el tal Claude va anar corrent a socorrer a  Mademoiselle Frappant obsequiant-la amb una besada que ella va agrair amb la plantofada més sorollosa que jo hagi vist i sentit mai.

Però poc devien escarmentar perquè avui ja tornen a ser aquí.
Aquesta és la meva col.laboració a la proposta dels RELATS CONJUNTS d’aquest mes.
Anuncis

10 thoughts on “ESMORZAR A L’HERBA – RELATS CONJUNTS

  1. M'agrada molt la mirada que n'has fet del quadre. La composició, acuradament fílmica i la hilaritat dels germans Max, reflectida en cadascuna de les seqüències. Diferent i original.

  2. Estic d'acord amb el que diu l'esborrall: a mi també m'ha semblat una escena molt cinematogràfica, i a més, desmitificadora, perquè de veure'ls tots tan tocats i posats a imaginar-te'ls com a personatges de cinema còmic,resulta molt frapant (en homenatge a l'estrella principal del relat).

  3. La veritat ès que el quadre dóna molt de sí, i totes les aportacions que he llegit fins ara són boníssimes i moltes molt sorprenents!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s