ELS TRES MÚSICS – RELATS CONJUNTS

Pablo Picasso, Els tres musics, 1921 

Tocaven junts des de petits, i quan ho feien quedaven suspesos en una realitat paral·lela, res del que passés al seu costat els podia afectar, per tant, no van notar res quan l’ombra blava va començar a fer de les seves. En els darrers mesos havia atacat a quatre orquestres de cambra, dos quartets de corda, una cantant d’òpera, una coral infantil tota sencera, i  mitja orquestra simfònica. Des de feia una setmana un grup autoanomenat “Cor de sometents” protegia a tots els músics i cantaires de la ciutat.
Però el concert dels tres músics no figurava en cap programació, els havien contractat una colla d’amics i es feia en una petita sala d’una gran casa als afores de la ciutat.
Així que començaren amb la Sonattina opus 205 de Mario Castelnuovo-Tedesco, l’ombra va començar a escampar-se per la cara d’en Pièrre, li baixà panxa avall, per l’entrecuix fins envoltar tota la cama dreta, per tornar a pujar i anar fins cobrir els ulls d’en  Quim, baixar-li per l’esquena i situar-se a la falda d’en Munk tacant la partitura i fent-la indesxifrable.
El modest públic, modest en nombre que no en coneixements musicals va quedar esgarrifat, els que movien els peus al compàs de la música els aturaren immediatament, no fos cas que l’ombra els atribuís algun instint musical, els que taral·larejaven la música, callaren en sec, amb gran alegria dels del costat, els que havien portat instrument per tocar a la jam session de més tard se n’allunyaren tant com pogueren.
I passà el que ja havia passat en els altres atacs, de cop  la fabulosa música que estaven tocant,  va agafar un caire més rítmic, menys melodiós, menys harmònic i poc a poc es va anar convertint en un xunga-xunga insuportable que provocà la fugida immediata del públic present, i l’arribada massiva de grups de gent movent-se al ritme del soroll de l’ombra blava.
Relats Conjunts, és un bloc que cada mes proposa una imatge perquè qui vulgui hi faci la seva col.laboració, és una bona excusa per treure “l’escriptor/a” que tots portem a dins!
Anuncis

23 thoughts on “ELS TRES MÚSICS – RELATS CONJUNTS

  1. Per fi….no havia manera de deixar un comentari….doncs si he comprovat que tu també tens una escriptora dins i molt bona per cert! benvinguda a relats conjunts ! llàstima que no he pogut escoltar la música…increïble no tinc spotify…..molt bon relat!

  2. Una visió ben origial: el color blau és molt bonic per a moltes coses, però ja has deixat ben palès que de vegades pot resultar inquietant. Per exemple, no hi ha productes alimenticis d'aquest color i, pel que es desprèn del teu relat, sembla que tampoc s'adiu gaire amb la música.

  3. Jaja! Ara em diràs friky, però m'has recordat a un videoclip de LMFAO, et deixo el Link aquí (més enllà dels gustos musicals que puguis tenir però és que el videoclip em va fer molta gràcia), que sembla una mica el que expliques, com que hi ha una plaga que fa que la gent es torni hortera i no pari de ballar, jaja! http://www.youtube.com/watch?v=KQ6zr6kCPj8Un relat molt curiós, m'ha agradat molt!

  4. Gràcies Nymnia!! gràcies per l'enllaç, no l'havia vist, el més curiós és que el meu fill per carnaval es va disfressar d'aquest robot daurat…

  5. Jaja! En sèrio?! Si, es veu que estan molt de moda… Jo és que tinc una companya de pis peculiar, i és la que m'ensenya aquestes coses… Ja li preguntaré si troba explicació al ninotet 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s