LA LIBRERÍA AMBULANTE – Christopher Morley

LA LIBRERÍA AMBULANTE
Cristopher Morley
Periférica, 2012
Traducció:  Juan Sebastián Cárdenas


Fou la primera novel·la de l’autor, publicada el 1917, és un cant a la lectura i a la literatura com a forma de creixement personal i social, a la llibertat i a la igualtat de gènere (tenint en compte l’any en que es va escriure).

La protagonista, l’Hellen McHill, i el seu germà Andrew, anys enrere havien deixat la vida de ciutat per instal·lar-se al camp i portar una granja. Un bon dia, l’Andrew comença a escriure i es converteix en un escriptor de fama, cosa que l’obliga a marxar sovint fora  i implica que la Hellen hagi de portar la granja tota sola. Un bon dia, un venedor de llibre ambulant es presenta a casa dels germans per intentar vendre el seu carro/llibreria a l’Andrew, tot i que aquest no hi és la germana està convençuda que se’l quedarà i encara el veurà menys, per tant decideix comprar-lo ella i aquí comencen les aventures de la Llibreria Ambulant.

“cuando le vendes un libro a alguien no solamente le estás vendiendo doce onzas de papel, tinta y pegamento. Le estás vendiendo una vida totalmente nueva. Amor, amistad y humor y barcos que navegan en la noche. En un libro cabe todo, el cielo y la tierra, en un libro de verdad, quiero decir.”

Només té una pega, s’acaba massa aviat, et quedés amb la sensació que el llibre només és el primer capítol i amb la necessitat de continuar llegint.

El caramelet d’aquest estiu.


 Enllaç al bloc Els  Orfes del Sr. Boix, on també hi podeu trobar aquesta entrada, i moltes altres recomanacions!
Anuncis

ELS PEIXOS NO TANQUEN ELS ULLS – ERRI DE LUCA

Els peixos no tanquen els ulls
ERRI DE LUCA
Bromera 2012
Traducció d’Anna Casassas

Fragment de la contraportada

Als deu anys, la teva edat s’escriu per primera vegada amb dues xifres. La inquietud i el desig de créixer són més forts que el cos que conté totes les formes futures d’un adult encongit en unes sabates petites. Un home torna amb els seus pensaments al poble on va néixer, a la costa de Nàpols, cinquanta anys després d’haver marxat. Allà aprèn l’art de viure, prenent les mides del món que l’envolta i descobrint noves dimensions de l’existència. La pesca, els llibres i la platja omplen els seus dies fins que coneix una nena sense nom amb qui descobrirà el pes de paraules com amor justícia.
  
M’ha semblat un llibre bombó, rodó, farcit de la innocència,la il·lusió, la tendresa, l’angoixa, la valentia pròpia dels deu anys amb tot un món a punt per ser menjat.  Delicat i curt, en només 115 pàgines  ens descriu el pas de la infància a l’adolescència.

Aquesta entrada també la podeu trobar al bloc del orfes del Sr. Boix, gran bloc!

TODO CUANTO AMÉ -SIRI HUSTVEDT

SIRI HUSTVEDT
TODO CUANTO AMÉ
Traducció al castellà de Gian Castelli
ALLÒ QUE VAIG ESTIMAR
Traducció de Jordi Martín
Ja deveu haver observat que estic immersa en una fase Siri Hustvedt…aquest me’l va recomanar la Montblanquina en un comentari a l’entrada al bloc dels orfes de “El verano sin hombres”, i les dues coincidim en que “Todo cuanto amé”, és un llibre immens. Supera amb escreix el concepte novel·la, és un  llibre d’amor, d’enamoraments, de desamor, d’odi, de desig, és un llibre sobre l’amistat, és un llibre sobre la paternitat/maternitat, és un llibre sobre l’absència i la mort. Dins d’aquest llibre trobem una novel·la negra, un thriller psicològic, que no et deixa dormir, que et treu l’al·lè en més d’una ocasió. I tot plegat embolicat amb tractat  sobre art, art contemporani, que s’inicia amb la descripció d’un quadre realitzat per un dels protagonistes, i a partir d’aquí explica la seva obra durant molts anys, obra que supera la pintura  per convertir-se en art en tres dimensions, que es va complicant a mesura que el llibre es complica, evolucionant al llarg dels anys, i que l’autora descriu amb una minuciositat i plasticitat absoluta que et permet visualitzar-la en tot moment. El llibre també va farcit de referències literàries, d’estudis sobre malalties nervioses i mentals… vaja que amb una sola lectura segur no no n’hi ha prou per treure’n tot el suc que conté.

Aquesta entrada també la podeu trobar al bloc dels orfes del Sr. Boix

TORNEM-HI….

Després d’una merescuda aturada (el Consell de direcció, i el de redacció em van donar vacances)  retorno amb les piles recarregades!

Això sí, abans caldrà passar per la necessària descompressió en forma de rentadores, estendre i desestendre, endreçar… i tot això tant apassionant que comporta tornar de vacances… després prometo noves meravelles.

Ah sí, em vaig presentar al premi de relat breu de la revista cultural i digital Núvol, durant aquest mes d’agost publiquen un conte de cada participant, si teniu temps feu-hi una ullada n’hi ha de molt bons, de sorprenents, de tristos, d’alegres, dels que fan por i dels que t’arrenquen una riallada, us deixo l’enllaç a Núvol i a la meva proposta “La retalladora”