L’HOME DE LES FLORS VII

foto de la Mireia Casanovas
 
VII  – JAN -ISABEL -CARLOTA
Ding-doooooong (d’aquelles que ressonen)
-Hola guapa, quina alegria!
-Hola “bombonet”, vinc a portar aquesta rosa que la Carlota, se la va deixar ahir a la tarda al bar.
– Se la va deixar? la moooolt… si li havia regalat jo!
– Ja m’ho va dir, va haver de marxar disparada a buscar les nenes, no li ho tinguis en compte. Suposo que no hi deu ser.
– Ha sortit. Passa a fer un cafetó dona!
– No tens feina?
– Sí però pot esperar, per tu el què sigui.
…. olor de cafè…
– Ets conscient com n’està de tu?
– vols dir professionalment, suposo?
– No, precisament.
– No fotis…
– Sí foto.
– Però si tot el dia em renya i em crida.
– I ?
– T’ho ha dit ella?
– Més o menys.
– Uf, quin mal rotllo… ja saps que jo ja tinc el cap i el cor ocupat!!! ja t’ho has rumiat?
– En podem parlar en un altre moment?
– Sí, tranquil·la fins d’aquí 60 anys t’estaré esperant…després no ho garanteixo.
– Tampoc cal ser tan sarcàstic, no et sembla… pots fer-te la idea de les complicacions que suposa per mi tot plegat? No és tant senzill, ets molt més jove que jo, penso que tu inicies una dècada que ha se ser cabdal i fructífera a la teva vida, i jo en canvi ja l’he passat.
– Ui que vella… no em facis riure… estic boig per tu, m’és igual la teva edat, m’és absolutament igual.
– Sí, ara sí però i d’aquí 10 anys? i d’aquí 20 anys? Sincerament, em fa por, em fa por abocar tota la meva energia i que per tu suposi una petita fase més en el teu creixement personal.
– Torna-hi, mira que ets plom, deixa’t portar, si et ve de gust ho intentem… duri el que duri… no et puc prometre amor etern, ni pretenc que tu ho facis.
Se sent un soroll de claus i s’obre la porta….
– Holaaaa.
– Hola Carlota.
– Hola Isabel, què hi fas aquí?
– T’he vingut a portar la rosa que et vas deixar ahir.
– Ai gràcies reina!, quina tarda la d’ahir.
– I les nenes?
– Bé… de fet ahir les recollia el Miquel, no sé on tinc el cap. I per cert, cada vegada que em giro us trobo a vosaltres dos junts, oi?
El Jan acota el cap, mirant-se les sabates, l’Isabel aprofita el silenci per aixecar-se, fa un petó a la galta de la Carlota i amanyaga el cap del Jan encara acotat.
Advertisements

4 thoughts on “L’HOME DE LES FLORS VII

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s