La Neus Català i Un Cel de Plom

No sé ni com començar aquesta entrada de tanta emoció acumulada!

Que la Neus Català és una dona admirable per haver sobreviscut a un parell de camps de concentració nazis a causa de la seva participació activa en la resistència francesa, és un fet sabut, que a més s’hagi dedicat la resta de la seva vida a  donar a conèixer la barbàrie i el sense sentit de l’experiència patida per tal que no es torni a repetir mai més, també ho és, però la seva dimensió humana va molt més enllà, i és a través del magnífic llibre de la Carme Martí, UN CEL DE PLOM, que es pot saber sobre el seu activisme social de joveneta al  poble i de més gran a França, del seu activisme polític  a Barcelona, França, Rubí…, els sentiments de l’exili i el retorn, trobar el seu lloc després de  sortir del camp, tornar-se a enamorar, ser dona, mare, el retorn a la vida laboral…
El llibre té la virtut de conectar-te  emocionalment amb la Neus, i al final  et convida a escriure-li una carta, cosa que vaig fer de manera immediata, i que a més m’ha donat la gran oportunitat de conèixer a l’escriptora, la Carme Martí. No sé ben bé com, em vaig trobar demanant-li de poder visitar la Neus, i dit i fet, cap a Els Guimets falta gent.

Va ser una conversa entranyable, per trencar el gel  vam parlar del poble, de com era i de com és, i a partir d’aquí la Neus va anar desfent un cabdell de records, més antics, més recents, alguns ben reflectits en el llibre, d’altres no, alguns més personals, altres més històrics, alguns molt durs d’altres no tant… però el millor record que ens vam emportar va ser el seu sentit de l’humor i evidentment la seva força.

Feia temps que no parlava amb ningú de principis del segle XX, des de que les meves àvies van morir no havia tingut la oportunitat de passar una bona estona amb ningú de més de 90 anys, i la conversa amb la Neus em va fer ser encara més conscient de com ho enyorava.

En contrast i alhora en concordància amb la visita a la Neus, el dissabte passat vaig conèixer a l’Amèlia, una preciositat de quinze dies que va néixer, no massa lluny dels Guiamets, quasi cent anys més tard que la Neus. La seva vida ben segur serà molt més fàcil que la de la Neus gràcies a la seva lluita, lluita que tots hem de continuar, no ens podem pemetre ni un pas enrere, tot i que ens ho posen ben difícil!

Per tant, jo us recomano, que llegiu el llibre, em sembla una lectura imprescindible i molt recomanable, i que quan l’acabeu escriviu a la Neus, la fareu feliç!
Anuncis

4 thoughts on “La Neus Català i Un Cel de Plom

  1. Quina experiència més maca, Anna, i què decidida ets!Estic totalment d'acord amb tu:jo també trobo a faltar les converses amb les meves àvies; pràcticament ja no queden persones vives de la generació de la Neus (la lectura del llibre la tinc pendent arran de la teva ressenya al bloc dels orfes…) És una sort poder xerrar amb algú que ha viscut tant i que pot explicar-te de viva veu part de la història del segle XX. Et felicito per aquesta trobada amb la Neus Català i també pel post!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s