INSECTES


Animals invertebrat, de l’embrancament dels artròpodes antenats, de respiració traqueal, amb el cos dividit distintament en cap, tòrax i abdomen, amb sis potes i amb ales, dues o quatre, o sense. (DIEC)

En el seu hàbitat no em molesten, al contrari, fins i tot m’agrada agafar-los per observar-los (valeee… si no piquen), són curiosos i molt ben dissenyats, alguns  són preciosos, amb una plasticitat magnífica i un moviment impressionant.

En el meu hàbitat, però, la cosa canvia…

Els peixets de plata, són absolutament inofensius, ens els trobem quan obrim la llum del bany a mitjanit, o al fons d’alguna caixa de joguines els dies d’endreça, però vaja procuren ser discrets i no créixer massa ni pujar per les parets.

Les meves amigues les formiguetes també són hostes habituals, ara ja hem arribat a un “entente cordiale”,  surten per aquí surten per allà, les deixem viure sense pagar lloguer si no van gaire sovint a la cuina, cada hivern trien una estança diferent per passejar-s’hi sempre i quan no les esclafin unes bambes ni sentin el crit de guerra: mamaaaaa hi ha formigues…són petitonetes i tret d’alguna ocasió especial en el que han fet festa major procuren no molestar massa, més que res perquè el del súper de sota té un esprai que les liquida en un tres i no res, i ho saben.

I què me’n dieu d’aquelles papallonetes de color de gos com fuig que tot el dia volten per la cuina intentant aprofitar que algú s’ha deixat els armaris del menjar oberts, per entrar i començar a pondre ous… les papallones en si no molesten gens… però els maleïts ous es converteixen en uns fastigosos cuquets que es posen dins del menjar….ecs…i que descobreixes el dia que menys t’ho esperes i normalment tens molta pressa i a més és l’últim paquet que et queda d’allò que necessites forçosament per sopar aquella nit, i el súper de sota ja està tancat…

Una any vam tenir la gran idea de deixar la caixa del pessebre en un magatzem i quan el Nadal següent la vam obrir tota la família, amb aquella il·lusió que hi posen un parell de criatures de 2 i 5 anys, i sobretot els seus pares,  no vam tenir temps ni de mirar què hi havia perquè van començar a sortir a la velocitat de la llum unes 10 paneroles cada una en una direcció diferent, qui va córrer més fou la meva floreta de 2 anys que en un tres i no res era a dalt de la taula xisclant… la resta ens vam posar a buscar per tota la sala fins a localitzar-les i liquidar-les, és ben sabut que es reprodueixen quasi tant ràpid com corren. D’altra banda PANEROLA el trobo un mot preciós, gens escaient a l’animaló al que dóna nom, crec que en castellà el nom li escau molt més, cucaracha, fa fàstic només de pronunciar-lo.

La darrera aventura”insectívola”, l’hem patit amb les abelles… Les abelles són aquelles bestioletes que asseguren la nostra supervivència, sense elles no hi hauria pol·linització, sense pol·linització no hi hauria plantes, sense plantes no hi hauria vida, sense vida nosaltres no hi seríem, aquest és el motiu pel qual estan protegides, ja  vaig explicar a picnic que a casa som tan respectuosos amb elles que quan ens les trobem al mig del camp passem sense fer soroll, per no molestar-les i puguin continuar pol·linitzant sense patir.

Ara bé, si a casa us entra un eixam d’abelles sencer (d’acord…unes 10) que faríeu? Doncs, ja us podeu imaginar el meu home i jo amb un salacot i un sabre cada ú, lliurant una batalla cos a cos,  anaven sortint sense parar d’entre la roba a punt de planxar… la canalla mentrestant tancada a la seva habitació amb el seriós advertiment de no sortir sota perill de picada d’abella, curiosament no va fer falta dir-ho dues vegades… Finalment aconseguírem deixar la casa aparentment neta d’abelles, però portem quatre dies amb les finestres i portes ben barrades, sense rentar roba i morts de calor, fins que ens assegurin que l’eixam ha fugit o l’han induït a fer-ho… he de confessar que a casa ens vam saltar la prohibició, a cop de sabre/esprai del súper de sota, però us puc ben prometre que no hi havia alternativa,  a l’altra banda del vidre n’hi havia força més (i ara no exagero) esperant per entrar, obrir per deixar fugir les captives no hauria fet res més que  incrementar el problema…

Entrada patrocinada pel súper de sota
Advertisements

4 thoughts on “INSECTES

  1. A la caseta solem dir: teniu tot el camp per a vosaltres, casa endins no!Però encara no parlem massa bé el seu llenguaje…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s