FORGOTTEN SUNGLASSES -relats conjunts

Vladimir Kush, Forgotten sunglasses, 2008

Sempre havia viscut la vida des de l’altra banda de la barrera, fins on podia recordar sempre es veia a si mateixa en un segon terme, sense cridar mai l’atenció, ni amb les paraules, ni amb el to de veu, ni amb la manera de vestir, ni amb la manera de jugar, ni amb la manera de relacionar-se, ni amb la manera de treballar… això que anys enrere considerava bo, ara s’havia convertit en una pressió al pit que l’ofegava i no la deixava respirar, en un remolí al cap que no la deixava ni de dia ni de nit, en un desassossec constant. Es moria de ganes que algú la cridés pel seu nom al mig del carrer, que algú la reconegués en un sopar d’ex-alumnes, tenir mil amics a les xarxes socials, que li reconeguessin la feina ben feta, que  les amigues li demanessin el seu parer abans de prendre decisions, no, de fet el que volia era prendre decisions.
Començava les vacances, la pitjor època de l’any, la soledat se la menjava i no podia quedar-se a casa on els pares l’increpaven constantment i l’animaven a sortir. Amb qui?  es deia a si mateixa amb un crit silenciós, a on?. Va agafar aire i va entrar a la primera agència de viatges que va trobar, va demanar vol a una illa mediterrània.
Va arribar a l’illa, va llogar un cotxe, buscava alguna casa de turisme rural, els hotels no li agradaven. Va trobar una casa, era més aviat lletja però de seguida es va fer amb la mestressa, no parlava l’idioma però les dues es van entendre a la perfecció.  Després d’un primer dia de platja va arribar a la casa a l’hora de sopar, era plena a vessar, sobretot de famílies i algunes parelles, la única que anava sola era ella, però no li va importar. Menjaven fora a la terrassa en unes taules llargues, la van col·locar al costat d’un parell de famílies amb canalla petita, i de sobte es va trobar explicant la seva vida, jugant amb els nens, rient amb els adults i ajudant als de la casa. Durant tota la setmana va estar anant d’una platja a una altra amb les famílies,  talment com si l’haguessin adoptat. No es reconeixia, a part de la bellesa exterior, afavorida pel color mel que li havia agafat la pell, la seva cara radiava alegria. Decidí quedar-s’hi totes les vacances,  i no passà allò tan bonic de les pel·lícules que ella troba un noi encantador que l’enamora i la fa sentir millor, no. Passà el que havia de passar, ella es va sentir millor sense necessitat d’un noi encantador, el què sí que va trobar fou una noia encantadora ocupant el seu cos.
La darrera excursió que va fer fou a una platja meravellosa dins d’un parc natural, s’hi va passar tot el dia asseguda a la voreta de l’aigua, buscant petxines i cargolines i llegint, i somrient… al marxar deixà les ulleres de sol damunt una petita duna d’arena, les ulleres  i els vells ulls, els nous ja li havien començant a sortir i tenia la sensació que li agradava més com s’hi veia.

http://relatsconjunts.blogspot.com/

Anuncis

32 thoughts on “FORGOTTEN SUNGLASSES -relats conjunts

  1. Molt bona història! Així és com s'han de fer les coses, si no surt de nosaltres mateixos, no arribem enlloc. Ella es va trobar, portava massa temps tancada en ella mateixa. Però no és d'estranyar que els seus nous ulls i el que veien fossin molt millors que els antics.

  2. Jo me les netejo, i sembla que surti el sol amb més força :)Ah, sóc la Cantireta, mare de 2 ( 1 val per 2), Montse a la no-blocosfera :)Salut i abraçades!

  3. Tard o d'hora arriba el moment de sortir de la closca. I un canvi d'ambient de vegades pot resultar la clau per fer-ho! M'ha agradat molt el teu relat, sobretot per la idea que transmets. I per cert, molt de gust! =)

  4. Què maco, Anna!! M'ha agradat moltíssim!! És positiu totalment… i podria ser perfectament real!!Aquesta persona s'ha trobat a sí mateixa i ara ja no es sentirà més sola! :-))

  5. Anna, m'ha costat de trobar-te després d'haver-vos descobert a tu i a icr als Relats conjunts. I quan, per fi! t'he localitzat,veig que també tens un bloc, que ara mateix em llegiré (ja m'adono, d'entrada, que ets molt polifacètica).El relat m'ha agradat molt, amb aquest to tan somiador i optimista que li has donat.Ara em miraré aquest de les flors que tens al bloc, dividit en tres parts. Quanta intriga!Això ha estat una autèntica sorpresa, i de les agradables!…

  6. Quina alegria Sícoris!!!! feia molt temps que donava voltes al tema del bloc però no m'acabava de decidir… i mira ja hi estic ben posada!!!i això dels relats conjunts em sembla una idea meravellosa!! i tu tens bloc personal?? pq si una cosa tenim els orfes és el poc autobombo i l'absoluta discreció envers els altres… ja saps que m'encanta com escrius i com admiro els teus posts…una abraçada i ja saps que estàs a casa teva…ah i a veure si també em dones idees per l'home de les flors com l'icr!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s