UN CEL DE PLOM

 
Amb dinou anys ( o sigui ja en fa uns quants), un  grup de joves vam fer una visita al camp de Mauthausen on un supervivent espanyol que va aconseguir fugir-ne ens va fer la visita guiada. L’objectiu de la seva explicació era una de les promeses que s’havia fet quan va poder fugir del camp (igual que la Neus Català quan la van alliberar),  tothom havia de saber què hi passava dins dels camps de la mort, ens va explicar com dormien, com menjaven, com els torturaven, com els obligaven a treballar en una pedrera, on fer-hi l’escala va costar la vida a molts, com els mataven i què en feien de les seves despulles. Tot plegat va fer que sortíssim plorant i agafats els uns amb els altres prometent-nos i prometent-li que faríem de missatgers perquè la barbàrie no es tornés a produir mai més, només el coneixement de l’horror pot servir de vacuna contra possibles Il·luminats (ara més que mai).

El llibre de la vida de la Neus Català, extraordinàriament ben novel·lada per la Carme Martí,  m’ha tornat a  la visita a Mauthausen.  Al principi de la lectura  una pilota se’m va instal·lar al mig del pit, pilota que es va anar inflant a mesura que avançava el llibre i l’horror, i que en el meus cas va començar a desinflar-se (en forma de llàgrimes) quan l’alliberen, i sobretot quan li ho explica tot a la Montserrat Roig per acabar plorant com una magdalena al final del llibre.  Sembla increïble  que aquestes coses hagin passat mai, i han passat i continuen passant, sembla mentida que certes persones puguin arribar a perdre l’ànima, ser tant cruels, tant poca cosa, sembla mentida que sobrevisqués ningú, sembla mentida que continuïn havent-hi formacions polítiques ideològicament properes als causants d’aquesta barbàrie i encara em sembla més increïble que hi hagi gent que els voti. Per això penso que és bàsica la lectura d’Un Cel de Plom. 

També és fonamental per una altra cosa, perquè la Neus Català és un model a seguir, una dona lluitadora que  ha sigut capaç sempre, sempre de lluitar pel què volia, pels seus ideals, per la seva vida, pel benestar dels altres, pel seu país, per la llibertat, per la igualtat… més enllà de les nefastes experiències que li ha tocat viure.  

Al final del llibre, l’autora ha inclòs l’adreça de la Neus Català per si algun lector o lectora li vol fer arribar una carta o mail… us ho recomano, sé positivament que li fa molta il·lusió rebre cartes!!

Anuncis

2 thoughts on “UN CEL DE PLOM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s