el cost de la vida -Kojak

Me’n recordo (al més pur estil Perec), de quan els Kojak suposaven el pas al món dels nens grans…, la cronologia més dolça començava amb els sugus,  per passar a les piruletes, després als chupa-chups -els autèntics-, aquí faría una peça separada pel sidral amb pegadolça de Ca la Pauleta de Sant Pau d’Ordal, per un duro teníem 2 sidrals i una pegadolça-. Els Kojak, però, ja era una altra cosa, tenien xiclet a dintre, no recordo a quin curs vam començar a repartir Kojaks pels aniversaris, però sí recordo la llengua vermella de tota la classe i el nyac-nyac del xiclet una vegada llepat tot el sucre. No portar, el dia de l’aniversari, la coca amb xocolata i els Kojac  era ser un poca cosa.
Cada curs, quan els meus fills fan l’aniversari, els pregunto quina llaminadura volen portar – sí ja ho sé haurien de portar alguna cosa de profit: una peça de fruita, una joguina,  lectura per la classe o un record que no ataqués directament a les dentetes … però ho sento, per l’aniversari a casa nostra som molt incorrectes i portem una llaminadura per nen o nena,  i això també,  una coca o brownie o galetes fetes a casa…-. I tot i que sempre espero que vulguin portar Kojaks, no sempre és així … (a infantil ho sento però toquen piruletes, no fos cas que s’ennueguin amb el xiclet)
La setmana passada el meu gran va fer l’aniversari, el darrer que celebrarà a l’escola on ha fet la primària i va decidir obsequiar als companys amb un Kojak dels de maduixa (biénnnn!), a darrera hora també va decidir portar-ne pels d’anglès i pels de  l’equip de bàsquet i en aquell moment em vaig quedar igual que em quedo cada quinze dies quan poso benzina:  amb la boca amb forma de O -per un euro només et donen quatre tristos Kojaks… si és que ja  sabia el què costaven però en aquell moment vaig interioritzar la situació, el cost de la vida també puja pels Kojaks… (ara ja estic fent estalvis pel curs vinent, no fos cas que amb tot això de les retallades i l’increment de les ratios haguem de tornar als sugus…)
Anuncis

6 thoughts on “el cost de la vida -Kojak

  1. Quanta raó tens. La meva petita s'ha aficionat als Kojak i cada cop que en comprem un no puc evitar pensar que val més de 40 pessetes. Abans només costava un duro! Ara bé, que bons estan!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s