el cost de la vida -Kojak

Me’n recordo (al més pur estil Perec), de quan els Kojak suposaven el pas al món dels nens grans…, la cronologia més dolça començava amb els sugus,  per passar a les piruletes, després als chupa-chups -els autèntics-, aquí faría una peça separada pel sidral amb pegadolça de Ca la Pauleta de Sant Pau d’Ordal, per un duro teníem 2 sidrals i una pegadolça-. Els Kojak, però, ja era una altra cosa, tenien xiclet a dintre, no recordo a quin curs vam començar a repartir Kojaks pels aniversaris, però sí recordo la llengua vermella de tota la classe i el nyac-nyac del xiclet una vegada llepat tot el sucre. No portar, el dia de l’aniversari, la coca amb xocolata i els Kojac  era ser un poca cosa.
Cada curs, quan els meus fills fan l’aniversari, els pregunto quina llaminadura volen portar – sí ja ho sé haurien de portar alguna cosa de profit: una peça de fruita, una joguina,  lectura per la classe o un record que no ataqués directament a les dentetes … però ho sento, per l’aniversari a casa nostra som molt incorrectes i portem una llaminadura per nen o nena,  i això també,  una coca o brownie o galetes fetes a casa…-. I tot i que sempre espero que vulguin portar Kojaks, no sempre és així … (a infantil ho sento però toquen piruletes, no fos cas que s’ennueguin amb el xiclet)
La setmana passada el meu gran va fer l’aniversari, el darrer que celebrarà a l’escola on ha fet la primària i va decidir obsequiar als companys amb un Kojak dels de maduixa (biénnnn!), a darrera hora també va decidir portar-ne pels d’anglès i pels de  l’equip de bàsquet i en aquell moment em vaig quedar igual que em quedo cada quinze dies quan poso benzina:  amb la boca amb forma de O -per un euro només et donen quatre tristos Kojaks… si és que ja  sabia el què costaven però en aquell moment vaig interioritzar la situació, el cost de la vida també puja pels Kojaks… (ara ja estic fent estalvis pel curs vinent, no fos cas que amb tot això de les retallades i l’increment de les ratios haguem de tornar als sugus…)
Anuncis

ja tinc bloc!

Finalment després de donar-hi voltes i de l’empenteta del Juguem Cantant i de #elfinalperfecte, m’he decidit a muntar el bloc. M’he tret de sobre la mandra acumulada després d’haver intentat configurar-lo més d’un cop, m’he tret els pardals del cap de fer un bloc amb un bon disseny (ja ho faré més endavant, després de fer un curs de disseny de blocs o no),  com la senzillesa res de res, per tant, el més senzill de tots! els colors, matisos  i altres espècies ja els hi  posaré a les entrades, que al cap  i a la fi és del que es tracta, de poder explicar tot allò que tinc al pap, i de poder mostrar tot allò que copsen els meus ulls i  que  m’agrada compartir!

Ja més de dos anys que col·laboro en el bloc “elsorfesdelsenyorboix”, bloc que va sorgir de la necessitat d’algunes persones de continuar comentant lectures i llibres després que el gran programa L’Hora del Lector tanqués la part oberta del seu bloc (malauradament poc després també van deixar d’emetre el programa).  És un bloc fantàstic on un grupet ens dediquem a explicar els llibres que hem llegit o qualsevol altra cosa relacionada amb la lectura, a més té una part de creació literària molt i molt curiosa, dinamitzada sobretot pels orfes de més enllà de l’Ebre, consistent en fer cadàvers exquisits i altres experiments, així com diferents propostes que han anat sorgint relacionades sempre amb el joc i la creació literària.

Sóc una persona amb interessos diversos i això m’ha portat a ser una gran navegant en els immensos mars virtuals, que m’ha generat una gran admiració pels blogs fets  a França, així com al Regne Unit, sobretot els dedicats a les manualitats i a la canalla, a si perquè també sóc mare de tres criatures que no paren de créixer, jugar, llegir, ballar, cantar, pintar, dibuixar, aprendre, estimar…

Fa poc més d’un any vaig iniciar-me en el gran vici de l’argila polimèrica al que hi estic totalment enganxada, i m’agradaria exposar tot allò que em crida l’atenció així com la feina feta.

I m’oblidava comentar que a a més a més sóc CELÍACA I INTOLERANT A LA LACTOSA, i ho dic en majúscula perquè estic en campanya permanent fins que el diagnòstic d’aquestes malalties o trastorns no es generalitzi, o sigui que es facin les proves a tota persona amb molèsties digestives durant cert temps.

En aquest bloc pretenc col·locar-hi tot allò que m’interessa, sense cap tipus de pretensió ni objectiu, simplement pel pur plaer de fer-ho!